NATURA




Vallirana està situada entre dues falles, la del Llobregat i la del Penedès. Aquesta situació fa que en el contorn de la població trobem diferents tipus de sòl. La composició principal de les roques és el carbonat de calci. A la part més a propera a Cervelló hi ha el sauló, pedra característica vermella, arenisca silícica, gresos i conglomerats del triàsic, que es barreja amb argila vermella.

A les muntanyes més elevades de Vallirana i en els contraforts que envolten la població, es pot veure especialment el sòl càrstic, que és el que fa que es produeixi sobre el rocam regarots i recargolaments a la pedra per l'acció dels àcids de l'aigua.

Aquests tipus de sòl fa que l'aigua s'escoli per petites fissures obertes a la pedra al estar situat sobre unes capes d'argiles inestables. Està molt trencat i ha obert moltes vies d'aigua, amb avencs importants coneguts com Pompeu Fabra, Abad Escarré, a la zona d'Ardenya i Esquirols i Arcada a la zona del Lledoner, així com coves com la Cova Bonica a can Prunera i les coves de Coll Verdaguer i Pla de les Comes al Lledoner. Moltes també desaparegudes i d'altres que mai s'hi entrarà. Aquesta tipologia de sòl ha fet que a les parts baixes de les muntanyes hi hagi nombroses fonts, cal destacar una surgència important que és la Font D'Armena. Aquest doll d'aigua canalitzada  va fer que Vallirana creixes primer regant els horts, després movent molins i finalment  la industrialització amb la creació de fàbriques de teixits. 

La composició d'aquest sòl, va fer que a Vallirana hi hagués una base de treball que des d'antic s'aprofités la pedra, per fer calç, de primer amb forns que es feien sobre el terreny i al voltant de les pedres, després ja més especialitzats es van fer aquests forns en llocs estables i es construïen folrats amb la pedra vermella de Cervelló, el sauló. També es van construir dues fàbriques de ciment, així com diverses guixeres. D'aquestes guixeres han quedat tres coves, dues que es coneixen amb el nom del Polvorí i una de tapada que es coneix com la Cova dels Xampinyons.

A les nostres muntanyes hi han vetes o jaciments de diferents materials, els guixos, les dolomies, argiles blanques i també galena a la zona de Campderrós.

El fet de que el sòl fos tan pedragós ca vom portar força treball per les persones que conreavan la terrra havent de construïr marges per aguantar la poca terra, primer a les parts baixes i més endavant muntanya amunt. Igualment aprofitaven les pedres per fer gran quantitat de construccions de pedra seca com barraques, escales, pous.

Tota aquesta composició del sòl ha marcat molt la vegetació, el fet que al ploure l'aigua s'escoli molt ràpidament a fet que l'arbre originari d'aquestes muntanyes fos l'alzina, que posteriorment se'n van tallar moltes  per fer-hi camps i vinyes i també per fer-ne carbó.

Aquest tipos de sòl a fet que creixeixin plantes  adaptades a la sequera com la mata o llentiscle, el garric o cusconera, l'esparreguera, la sabina, barrejat amb alzines arbustives eren junt amb el romaní, farigola i estepes, les plantes principals dels cims més alts i de les zones més rocalloses. En el moment que s'abandonen les vinyes, degut a la fil·loxera, els camps són substituits pel pi blanc, fusta de creixement ràpid i que tenia demanda per objectes de fusta barata i embalatges, El pi blanc ja hi era a les parts més baixes de la muntanya, però que va ocupar la major part actual de la vegetació, combinat amb l'aladern, el marfull, l'arboç... A les parts humides de les fonts s'hi pot trobar la canya, el jonc i tota mena d'herbes anuals i esbarzers.

Actualment tenim tota aquesta vegetació, amb incorporacions de plantes noves com el càdec o carços, que és una planta d'origen africà que està envaint la vegetació d'aquestes muntanyes. El roldor que ocupa laterals de zones baixes, i plantes d'horta o jardí que s'adapten al sòl. Igualment tenim oliveres, plataners, albes, servers, carolines.

Tenim des d'espais oberts i secs fins a zones humides i profundes, que fa que diferents espècies d'animals visquin protegides en aquests ambients. Al cessar l'activitat agrícola i forestal, fa que l'espessor de la vegetació sigui un hàbitat bo pel porc senglar que quasi havia desaparegut, l'àliga cuabarrada que fa servir els penya segats per fer-hi els nius. També trobem conills, esquirols, diferents tipus de rates i ratolins i escassament gats mesquers. També hi pot haver algun gos o gat asilvestrat. Els ocells que hi ha són principalment la perdiu, el pardal i l'oreneta.

Cal destacar una important quantitat d'insectes. La formació de marges i construccions de pedra seca fa que tinguin infinitat d'hàbitats i hi hagi una riquesa considerable d'aquests, ara bé la proliferació de pesticides, ha promogut un gran retrocés en els coleòpters.


Escrit d'en Jaume Joan Enjuanes